Ceibal

Infotaula de geografia físicaCeibal
Imatge
TipusAssentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaTerres baixes del nord (Guatemala) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEl Petén (Guatemala) Modifica el valor a Wikidata
Map
 16° 30′ 42″ N, 90° 03′ 40″ O / 16.511666666667°N,90.061111111111°O / 16.511666666667; -90.061111111111
Estructura A-3 a Ceibal[1]
Estela 11 a Ceibal

El Ceibal, també conegut com a Ceibal (o Seibal, en anglès i alemany), és un jaciment arqueològic de la civilització maia del període clàssic, situat a la vora del riu La Pasión al departament de Petén, a Guatemala. Era la ciutat maia més gran de la conca del riu La Pasión.[1]

La seua ocupació poblacional es remunta al període preclàssic i s'estén fins al clàssic terminal, amb un parèntesi significatiu.[1][2] La fase principal del seu poblament data del preclàssic tardà (400 ae) i continuà amb un declivi poblacional en el clàssic primerenc (200-600 de).[1]

Ceibal es recuperà en el clàssic terminal, immediatament abans del seu abandó definitiu, i assolí un segon auge al voltant del 830 al 890 de,[1] amb una població de 8.000 a 10.000 habitants.[3][2] Les dates gravades a les esteles de Ceibal són inusualment tardanes, i encara es dedicaren monuments després que el col·lapse maia del període clàssic havia afectat la major part de la zona del Petén.[4] Molts dels monuments tardans de Ceibal mostren la influència artística del centre de Mèxic i de la regió costanera del golf de Mèxic.

Després de la catastròfica derrota que la ciutat sofrí al 735 per Dos Pilas, la capital del regne proper de Petexbatún, i la consegüent destrucció de monuments esculpits, es perdé també la història primerenca del lloc.[5] Ceibal fou reduït a un estat vassall fins a la destrucció del Regne de Petexbatún a la fi del s. viii.[1] Amb l'arribada de Wat'ul Chatel des d'Ucanal, situat a l'est, s'instal·là una nova elit a Ceibal l'any 830 de, revitalitzant el lloc fins a inicis del s. x, més enllà del col·lapse maia que havia afectat la major part de la zona.[6]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sharer & Traxler 2006 p. 520.
  2. 2,0 2,1 Kelly 1996, p. 154.
  3. Sharer & Traxler 2006, p. 689
  4. Tourtellot & González 2005, p. 61.
  5. Schele & Mathews 1999, p. 177.
  6. Sharer & Traxler 2006, p. 524.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search